Home Notisia MS Sei Hein Rezultadu Teste Genomic Corona B117 Total 70 Resin Hosi...

MS Sei Hein Rezultadu Teste Genomic Corona B117 Total 70 Resin Hosi Melbourne

454
0
samle halo teste genomic. [Foto: copyright google | 06.04.2021]

Reportazen Zevonia Vieira

Numeru afetadu COVID-19 ne’ebe kontinua sae liu-liu iha municipio Dili, hamosu preokupasaun ema barak nian. Iha nasaun barak mos preokupa ho variant foun ho naran Corona B117, ne’ebe daet lalais liu ba ema ida.

Iha Timor-Leste Ministeriu Saude (MS) rasik manda ona sample hamutuk 70 resin ne’ebe haruka ba Melbourne Australia hodi halo teste Genomic.

Liu hosi zoom press conference, bainhira Neon Metin halo konfirmasaun konaba sample ne’ebe lori ba Melbourne atu halo teste Genomic, oinsa ho nia rezultadu?

Ba Neon Metin Koordenador Forsa-Tarefa ba Prevensaun no Mitigasaun Surtu COVID-19 iha Timor Leste, Dr. Rui Maria de Araújo hatan ba Neon Metin katak sample ne’ebe haruka on aba Melbourne foti hosi sira ne’ebe nia siti ne’ebe kiik, atu nune’e bele identifika ninian strain ne’e halo oinsa no ita sei hein hela rezultadu hosi Melbourne.

Dr. Rui hatutan Laboratoriu Nasional mos agora prepara fali atu haruka tan grupu seluk ba, hodi haforsa evidensia ba strain ne’ebe sirkula iha rai laran.

Variant foun virus Corona ho naran Corona B117, nudar virus foun Corona ne’ebe ninian perigoso makaas liu. Corona B117 nudar mutada ka mutasi hosi virus COVID-19. Iha tipu 23 mutada hosi virus ne’e no sei kontinua dezenvolve. Virus corona B117 premeira vez mosu iha Englatera iha loron Setembro 2020.

Tuir Relatoriu hosi Organizasaun Mundial Saude (OMS) iha nasaun 60 ne’ebe afeta ona virus Corona B117.

Sintomas hosi varian ka virus foun Corona B117, mak hanesan sente koleng lalais, laiha energia, oin halai, laran sae no bele desmaia. Hosi sintomas hirak ne’e, parte mediku sira husu atu deskansa barak, ajusta dieta no hases-an hosi desportu ka ezersijiu ne’ebe todan, susar atu horong sasan morin sira no bele fo impaktu ba nervo (saraf)

Hosi sintomas hirak ne’e parte mediku sira husu atu deskansa barak, ajusta dieta no hases-an hosi desportu ka ezersijiu ne’ebe todan, susar atu horon sasan morin sira no bele fo impaktu ba nervo (saraf).

Dadus jeral ba loron ohin 6 Abril nian, deteta kazu foun hamutuk 13, kazu rekuperadu zero no kazu ativu hamutuk 485.

Print Friendly, PDF & Email

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here